Ja és divendres i en Guillem Mateu ens paralrá del SIG o GIS, un sistema d’informació geogràfica (SIG, o GIS en el seu acrònim anglès), un sistema informàtic capaç d’integrar, emmagatzemar, editar, analitzar, compartir i mostrar informació amb referències geogràfiques. De forma més genèrica, es tracta d’una eina a partir de la qual els usuaris poden fer consultes interactives (cerques definides per l’usuari), analitzar la informació espacial, i editar-ne les dades.
Els sistemes d’informació geogràfica poden utilitzar-se en la recerca, la gestió de
recursos, la planificació de despeses, l’avaluació de l’impacte ambiental, els plans de desenvolupament, la cartografia o la planificació de rutes. Per exemple, pot permetre el càlcul dels temps de resposta en cas d’emergència a conseqüència d’un desastre natural, o bé per a detectar espais que calgui protegir de la contaminació.
Un sistema d’informació geogràfica pot convertir informació digital, que no es troba en forma de mapa, de manera que pugui ser tractada i visualitzada de forma integrada. Per exemple, pot integrar imatges de satèl·lit obtingudes per teledetecció que incloguin informació sobre poblacions o la vegetació d’una regió.
Amb l’aparició del google maps s’ha produit una revolució en els darrers anys pel que fa a la geolocalització, no seria just però dir que la geolocalització a internet comença amb google maps, hi ha molts que foren pioners, i sense anar més lluny a Campos disposen d’un plànol de carrers carrers de campos fet totalment amb programari lliure a càrrec de l’empresa Sitibsa però sembla que tot el que toca google ho converteix en or i que ho han inventat al google plex.
Google ofereix una API (Application Programming Interface) que dona la possibilitat de crear projecte externs que aprofitin la potència de google maps. Panoramio , per exemple consisteix en guardar la nostra col·lecció de fotos sobre un mapa, normalment on vam tirar les fotos.
Però no només és google que georreferenica, flickr tambè permet situar les nostres fotos sobre un mapa, i va bé visitar seccions i ordenar les per data de publicació,…
Per acabar la setmana parlarem amb Jose Luis Delgado, miembro fundador de Bubok, el primer servei estatal de publicació de textos on line.
Imprimir els llibres que l’usuari demandi i oferir als autors la possibilitat de publicar les seves obres en format digital (e-book) o en paper, és el principal objectiu de ‘Bubok’, el primer servei estatal de publicació on line, que s’estrena amb la publicació en paper o en format electrònic d’una vintena d’obres d’Alberto Vázquez Figueroa.
Qualsevol persona pot publicar en format digital (e-book) o en paper i donar-se a conèixer d’una forma senzilla, ràpida i gratuïta, sense oblidar que l’autor rebrà el 80% dels beneficis. Una altra dels avantatges és que les editorials podran posar on line els seus fons descatalogados perquè es podran produir d’un en un.
Mitjançant una senzilla inscripció en la web de Bubok, qualsevol autor podrà penjar en internet la seva obra en PDF o en format text, i decidir totes les característiques de la impressió; tipus de paper, grandària, inclusió d’imatges, etc, i fins i tot decidir els beneficis que vol obtenir amb el llibre.
Igualment, el usari que pretengui autoeditarse un títol del catàleg que ofereix Bubok, podrà decidir totes les característiques del volum. El preu de cost d’un llibre, amb aproximadament 150 pàgines, rondaria els 7,5 euros i el temps de liurament és de dues setmanes.
