Benjamí Villoslada ens introdueix a la música electrónica de la ma de Pedro Trotz (Pere Amengual) i acompanyat de l’assesor musical de IB3 Ràdio, Joan Tries i del Director de Orbita 3, Tito Fuster.
Pedro Trotz és multifacétic i no sel pot presentar com a un mer músic o productor electrònic. Als 12 anys Pere era un aficionat a l’electrònica i, amb algunes eines senzilles i uns coneixements bàsics del medi, va començar a construir-se els seus primers generadors de so, així com emissores de ràdio. Paral·lelament, anava desenvolupant un creixent interès per la música, encara que en aquell moment considerava que ambdues passions eren diferents i no veia possibilitats de reunir-les en una.
El 1985, el grup de pop La Búsqueda -amb el que venia col·laborant des de l’any anterior creant ambients sonors i fins a cantant- li va deixar un mesclador, un Tascam Porta One, que “pareixi meu va suposar una fita tecnològica, perquè podia gravar els sons que generava tranquil·lament, rebobinar i afegir altres pistes a sobre”. Aquestes novetats, junt amb alguns efectes també cedits i seqüències que elaborava amb un ordinador Spectrum -que ell mateix programava a Basic- li van ajudar a “crear seqüències més robotitzades i textures més complexes”, explica.
D’aquesta revelació va sorgir la que va ser la seva primera maqueta, ‘Intel·ligència artificial’ (1986), un cut-up enorme elaborat a base de cintes manipulades, que gravava, tallava i acoblava a base de tisores i zel, resultant un collage sònic certament experimental, elaborada mitjançant un procés totalment artesanal. Així són els seus principis.
Podem saber més d’ell al seu bloc, Krell Music, i a la seva fàbrica de sommis, UBIK, on dona forma als seus sos.
