Xisco Lladò ens parlará del Google Bombing, què és un Google Bombing? Es tracta d’aconseguir que una determinada pàgina web aparegui, en la recerca d’una o diverses paraules concretes, en la primera posició dels resultats de Google.

En què consisteix un Google Bombing? Els promotors del ‘Googlebombing’ demanen als responsables d’altres llocs web que insereixin enllaços del tipus: Si eres legal

El Google Bombing es basa en el nucli del funcionament de Google: els enllaços. Quants més enllaços obtingui una determinada pàgina amb una paraula (o paraules) en concret, més possibilitats tindrà d’aparèixer en les primeres posicions.

Fins i tot pot ocórrer que dins de la pàgina web objectiu del Google Bombing no aparegui ni una sola vegada les paraules de la recerca.

Es tracta de la mateixa tècnica que s’utilitza en el posicionament web, però enfocada en una reivincidació social o política.

Quina és la finalitat d’un Google Bombing?
Els promotors pretenen que s’identifiqui el protagonista de la pàgina web víctima del Google Bombing amb la paraula buscada. Així, quan es va promoure el ‘miserable failure’ contra George Bush, es perseguia que els usuaris de Google identifiquessin el president d’EUA amb un ‘miserable fracàs’.

Quins altres ‘Google Bombings’ han donat resultat?
:: Petrolier Prestige
:: John Kerry – ‘waffles’
:: ‘jew’ (‘jueu’)
:: Jacques Chirac – ‘magouilleur’
:: Jan Peter Balkenende – ‘raar kapsel’
:: El príncep holandès Willem-Alexander per a la recerca slechte tanden (‘dents dolentes’), a causa de la seva dentadura mal cuidada.
:: ‘Memòries d’un Geek’ va proposar un contra la SGAE, amb la paraula ‘lladres’.

Quins ‘Google Bombings’ s’estan promovent?
:: Si eres legal contra la campanya del Gobierno “Si eres legal eres legal”.

Nautic Holidays està format per un grup de professionals del turisme i de la nàutica amb contactes al voltant de la mar Mediterrània. La seva finalitat és desestacionalitzar el sector nàutic, proporcionant les tarifes i ofertes més competitives perquè, acostar la mar al turista de tota la vida, sigui cada dia més fàcil, econòmic i segur, amb aquest objectiu es crea el portal Nautic Holidays, avui parlarem amb la seva gerent, Marilena Estarellas.

L’oferta de serveis de nauticholidays s’engloba en tres grans directoris:
Paquets turístics
On podrà trobar diferents paquets confeccionats segons les zones d’embarcament i el perfil de client al que es dirigeix: nàutic, combinat, luxe, bussejo… Múltiples opcions al seu abast.

Configurador Paquets
Es posen a la seva disposició les eines perquè pugui adequar el paquet a les seves necessitats. Es podrà reservar una embarcació, amarraments i peticions de serveis extres: Spa, Golf..

Serveis individuals
Aquí trobarà una relació de tots els serveis que s’oferixen per si únicament està interessat a contractar una única opció. (incentius empreses, batejos a bord, catering a bord,…)

Avui Magdalena Ramon ens acostarà al Universal Doctor Speaker i a quina història amaga el mot Google?

Perquè hi ha hagi una bona comunicació entre el metge i el pacient el més important és entendre’s, es parli la llengua que es parli.

I l’Universal Doctor Speaker és un traductor audiovisual en nou llengües amb l’objectiu de facilitar la comunicació als centres de salut entre el personal sanitari i els usuaris estrangers. Hem de remarcar que no és una eina dirigida als pacients sinó als professionals de la sanitat, des dels administratius al personal assistencial.

Aquesta aplicació ofereix la traducció des del català o castellà a nou idiomes: anglès, francès, alemany, portuguès, rus, àrab, romanès, xinès i urdú.

Pel que fa al funcionament, es tracten totes les situacions comunicatives que es poden donar en un centre de salut:

— informació administrativa al taulell d’informació
— elaboració d’una història clínica
— explicació del diagnòstic i del tractament prescrit
— informació de la situació del pacient als familiars

El que fa el professional és triar la llengua de preferència, català o castellà (per defecte és el català) i, a continuació, selecciona l’idioma de l’interlocutor i accedeix als menús següents, que configuren una visita completa:

• Preguntes administratives i assignació de noves visites
• Antecedents mèdics, història social, simptomatologia actual
• Simptomatologia per aparells, sistemes, especialitats i patologies amb més prevalença
• Exploració física i proves complementàries
• Diagnòstic
• Tractament
• Impressió del receptari o de la posologia dels medicaments en l’idioma del pacient

Aquesta aplicació també permet que el pacient pugui seleccionar una opció escrita en la seva llengua quan el metge ho requereix, i es tracta d’anar més enllà d’una afirmació o d’una negació. En aquest cas el metge pot escoltar l’opció triada pel pacient en català.

Aquí només hem fet una pinzellada sobre el seu funcionament, però val la pena informar-se’n, i em referesc als responsables de les Illes d’aquest sector. Ho deim perquè ara com ara no és una aplicació accessible gratuïtament a través d’Internet; en aquesta moments només hi tenen accés els professionals sanitaris de Catalunya. Pel que hem llegit, l’Institut Català de la Salut (l’equivalent a l’Ib-salut nostre) de la Generalitat de Catalunya ha adquirit la llicència d’aquest programa per un any amb la intenció de millorar la qualitat de l’atenció i la comunicació amb els usuaris estrangers i que encara no tenen habilitats lingüístiques amb el català i el castellà. En acabar l’any, l’Institut Català de la Salut valorarà l’efectivitat d’aquest recurs lingüístic per decidir-ne la continuïtat.

S’acosta Nadal, i per això Bernat Vidal dedicarà l’espai dels blocs d’aquesta setmana a les bitàcores solidàries i d’ONG’s. A la blogosfera podem trobar tan blocs dedicats a difondre noticies sobre ONG’s com exemples específics de blocs que ens aporten formes per a participar directamente en activitats socials i solidàries:

- ONGblog: en el que es publiquen notícies d’actualitat sobre ONG’s, i on destaca un post dedicat al Dia de Lluita contra la SIDA i un altre sobre com afecta la crisi als moviments solidaris i a les ONG’s.

- Cooperantes Blog: en el que es difonen notícies sobre cooperació. Destaca un post sobre implantació d’instruments telematics per a ONG’s i creació de blocs per a difondre l’activitat que aquestes duen a terme.

- Bloc del Servei Universal Unitari de cooperación internacional: on destaca un post dedicat al IV Fòrum Mundial de l’Aigua.

- Els blocs també serveixen per a involucrar a la gent, als voluntaris i aprofitar el coneixement desinteressat de la ciutadania. Exemples són: Bloc del Centre Walker , Urban Sprouts.

- Els blocs també poden servir per a proporcionar recursos i información als membres de la ONG i OLG’s: és el cas de NetSquared.

- Algunes organitzacions com Human Rigths Watch no ténen un bloc específic, pero ofereixen canals RSS específics sobre noticies de Drets Humans als interessats perque puguin bloguejar sobre temes relacionats.

Benjamí Villoslada posarà en dubte la privacitat de Google, basta preguntar, què sap Google de nosaltres?
Si s’usa Adwords: el nostre perfil de comprador i els nostres plans de màrqueting
Si s’usa Adsense: amb què llocs guanyem diners (o perdem), com segmentar els anuncis i quant pagar-nos
Si s’usen les Alertes: saben quines coses ens importen saber
Si s’usa Analytics: coneixen els llocs que monitorem, les seves variacions i els seus tendendencias
Si s’usa Blogger: saben sobre el que escrivim, cada paraula, cada frase, cada enllaç… TOT
Si s’usa Calendar: saben a on vam anar o a on anirem, què farem i què deixarem de fer
Si s’usa Google Directorio: saben que volem i que comprem
Si s’usa Chrome: coneixen cada lloc pel qual naveguem en internet
Si s’usa Google Desktop: coneixen tot el que tenim a la nostra computadora
Si s’usa Google Docs: saben que estem escrivint un programa de codic obert que compertirá amb ells i ens oferiran 30€ per ell ja que també saben que en el nostre compte de banc estem sobregirats
Si s’usa Google Earth: saben on ens agradaria ser o si pensem llançar míssils
Si s’usa FeedBurner: saben tot sobre els nostres llocs i els nostres lectors
Si s’usa Google Finanzas: coneixen el nostre patrimoni i el que farem amb ell
Si s’usa Gmail: saben tot, simplement tot… sí… això també
Si s’usen els Grups de Google: saben de les nostres pors, les nostres penes i si creiem en plats voladors
Si s’usa la recerca d’imatges: saben de la nostra debilitat per Britney Spears, la xocolata amarga i això no és res, saben tot això que ja s’imaginen
Si s’usa la recerca local: saben on som i poden seguir-nos
Si s’usa Google Maps: saben on hauríem de ser
Si s’usa Google Reader: coneixen els nostres interessos
Si s’usa el cercador (qualsevol d’ells): coneixen totes i cada una de les recerques que hem realitzat
Si s’usa Google Talk: saben qui són els nostres amics i què diem a les seves esquenes
Si s’usa Google Toolbar: coneixen tots els llocs que visitem
Si s’usa Google Translate: saben que no sabem anglès ni alemany ni xinès
Si s’usa Google Video o YouTube: saben els gèneres que ens agraden, incloent aquests que no ens atrevim a mostrar ningú.

Ho saben o no….

En motiu del dia nacional de l’esclerosi múltiple, el proper 18 de desembre la Fundació IBIT, conjuntament amb l’Associació Balear d’Esclerosi Múltiple (ABEDM), ha organitzat una jornada sobre innovació tecnològica en l’àmbit sanitari, i per explicar ho parlarem amb Nuria Riera, Consultora de l’IBIT i Colau Terrassa, Director d’ABDEM.

El 18 de desembre, és un dia dedicat a totes les persones afectades per aquesta malaltia, a les seves famílies i a totes aquelles persones que treballen per a millorar la seva qualitat de vida i la de les seves famílies. És per això que cada any s’organitzen actes que tenen com a objectiu sensibilitzar a la nostra comunitat sobre la situació de les persones amb esclerosi múltiple i informar i sensibilitzar sobre aquesta malaltia crònica i invalidant, per tal de fomentar la solidaritat amb tots els afectats per l’esclerosi múltiple.

La jornada, que es portarà a terme a la sala d’actes de l’edifici Anselm Turmeda de la UIB, comptarà amb una sèrie de conferencies en les que es tractaran diferents temes relacionats amb la innnovació tecnològica a l’àmbit sanitari. En aquesta sessió de conferències, que s’obrirà amb la intervenció de Carles Manera, Conseller d’Economia, Hisenda i Innovació, es parlarà de telerehbilitació per a persones amb discapacitat física, telefisioteràpia amb gent gran, i de projectes com Living Lab especialitat en Salut, i Coldiesi.

Enric Brunet i Núria Moreno, d’ABDEM i Riccardo Magni de Pragma Engineering, presentaran a les a les 16:45 la conferència Telerehabilitaió per a persones amb discapacitat física, que és una tècnica que facilita l’accés a tractaments rehabilitadors basats en les noves tecnologies, i que permet millorar la qualitat de vida i l’autonomia de les persones amb esclerosi múltiple en particular i de les persones amb discapacitat física en general.

Seguidament, Pedro Alarcón de Telefónica I+D, parlarà de Living Labs especialitat Salut, un lloc on de manera oberta i col·lectiva es comparteix coneixement i on els usuaris experimenten i desenvolupen tecnologies en l’àmbit de la salut i el benestar.

També es dedicarà un temps a explicar el El Sistema d’interacció natural amb l’ordinador (SINA) desenvolupat a la UIB, des del departament de Gràfics i Visió per Ordinador i el Grup de recerca Escola Inclusiva i Diversitat (GRID). Aquest projecte es revela com una eina de rehabilitació per a persones que tenen profundament limitades les possibilitats de moviment, i que també ha estat finançat pel Plan Avanza. Ho presentaran F. J. Perales i Joan Jordi Muntaner, professors de la UIB i responsables del projecte.

Un altre important projecte del GRID de la UIB i del departament de Física serà el Projecte Coldiesis, escoltar els colors. Aquest projecte, encara en desenvolupament, permet als nins i nines invidents poder “sentir” els colors, basant-se en la musicoteràpia, fomenta el desenvolupament de les capacitats de moviment, orientació, independència, expressió i socialització de nins i nines invidents.

Cap al final de la jornada, Pedro Ferriol, Cap de projectes, de la Fundació IBIT, parlarà del projecte de la UIB, IB Salut i Telefónica I+D; Telefisioteràpia amb gent gran. Per acabar, el conseller de Salut i Consum, Vicenç Thomàs Mulet, i el delegat territorial de Telefònica tancaran amb un discurs aquesta jornada d’innovació tecnològica en l’àmbit sanitari.

La realització d’aquesta jornada, és possible gràcies a les ajudes del Plan Avanza i a la col·laboració del Govern de les Illes Balears, la UIB (Universitat de les Illes Balears), i Telefònica.

Guillem Mateu ha pensat que en temps de crisi, i fins i tot quan no n’hi ha, és força interesant tenir a l’abast una sèrie d’eines que ens permetin poder trobar feina, o bé que ens ajudin a canviar per una de millor.

Un dels principals portals de busca de treball en l’actualitat és infojobs.net, llocs web dedicat a la cerca de feina en territori espanyol.

L’empresa va neixer el 1998 dins el Grup Intercom, compta amb 200 treballadors, i té la seu central a Barcelona, encara que disposa de 10 oficines a reu d’Espanya. Infojobs.net és la borsa de treball que més tràfic regista, segons alguns estudis.

InfoJobs.net, com a borsa de treball online, facilita la recercad’ofertes i demandes de treball mitjançat l’emmagatzemament delscurrículums dels candidats i de les ofertes de treball de lesempreses. Aquest mètode facilita la recerca d’una i d’altresmitjançant eines de filtratge. De fet aquesta forma defuncionament no és exclusiva d’infojobs.net, d’altres portals com Infoempleo tenen formes de funcionament semblants.

L’Institut d’Innovació Empresarial de les Illes Balears (IDI), empresa pública depenent de la Conselleria de Comerç, Indústria i Energia, organitza el primer Fòrum d’Innovació Empresarial, una iniciativa que té com a objectiu facilitar noves eines per a millorar la qualitat empresarial.

L’increment de la inversió en innovació, investigació i desenvolupament és un element clau per a millorar la competitivitat i les vendes de les empreses. És per això que l’IDI convoca aquesta primera experiència destinada a tots els empresaris que vulguin modernitzar els seus negocis i aconseguir nous canals de venda.

El I Fòrum d’Innovació Empresarial se celebrarà els dies 17 i 18 de desembre al Complex Riskal de Palma. Els organitzadors han elaborat un programa molt complet que inclou camps tan diferents i alhora complementaris com l’aplicació de la innovació, les noves tecnologies, anàlisi del mercat actual, eficiència energètica, i estratègies en front a la crisi. Les ponències aniran a càrrec d’experts internacional de diferents àmbits relacionats amb la innovació de la talla de l’economista Xavier Sala i Martín; Genís Roca, expert en Web 2.0; o Luigi Valdés, conferenciant internacional; entre d’altres.

Justament parlarem amb Genís Roca, especialista en estratègia i Internet, i en la gestió de l’impacte que provoca en les organitzacions la introducció de noves tecnologies, així com en el desenvolupament de xarxes socials. Desenvolupa una intensa activitat de consultoria estratègica per a empreses, governs i institucions tant nacionals com internacionals, entre els quals destaquen la Unió Europea, l’Organització Mundial de la Salut, la Generalitat de Catalunya, La Caixa o Telefónica. Expert en el moviment Web 2.0, és un reconegut ponent i divulgador requerit per empreses i institucions. És autor, juntament amb Antonio Fumero, del llibre Web 2.0editat el 2007 per la Fundación Orange. Acadèmicament col·labora com a professor amb diferents universitats i escoles de negoci. Ha estat director general d’Infonomia (www.infonomia.com), la xarxa decana d’innovació amb més de 17.000 afiliats la qual es dedica amb els seus esdeveniments, edicions i consultoria, a identificar, analitzar i explicar els factors que transformaran les organitzacions i la societat. Llicenciat en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona i MBA per ESADE, ha estat professor de Models de Presència a la Xarxa per a la Càtedra Unesco i de Nous Models de Negoci a diferents màsters. Ha format part de diferents consells d’administració i ha estat gerent i vicepresident de xarxa virtual de consum (www.lavirtual.com), una cooperativa virtual de consum amb més de 30.000 socis.

Benjamí Villoslada ens va donar l’oportunitat de parlar amb Joan Carles Martorell, Director de Cinema.

El seu debut cinematogràfic són “Nits Blanques”, curtmetratge digital multimèdia pioner a Espanya, un dels treballs més premiats del 2002/2003 i pel qual Martorell rep el 2005 un accèssit del Premi Nacional d’Audiovisuals que atorga l’Instituo de Juventud del Gobierno Español.

Des de l’any 2000 al 2004 treballa com a productor i realitzador a The Little Blue Films, assistint com a representant el 2004 a la Berlinale (Festival Internacional de Cinema de Berlín).

De 2001 a 2007 viu en contacte amb el periodisme, codirigint “Redmagazine.net” i col·laborant habitualment a les revistes de cinema i audiovisuals “Scope” i “Travelling”.

Amb 22 anys d’edat forma part del jurat en el Festival Internacional Audiovisual Zemos98 de Sevilla i és convidat, des de llavors, a donar conferències sobre els nous formats audiovisuals en diferents universitats i festivals espanyols. També és membre del jurat en el Festival de Curtmetratges de Càceres 2008. Actualment és professor de Comunicació Audiovisual Contemporània en l’IED Barcelona.

El 2005 és realitzador del programa de televisió “MicroTV” (Premi del Públic en el Festival Inquiet 2006 de València) de Localia Catalunya (Grup Pressa). El mateix any realitza el curtmetratge-exprés “Batman By Your Side”, en el marc del Festival Internacional de Cinema de La Palma “Festivalito” (Les Canàries), el qual es distribueix internacionalment.

Des de 2005 és assistent, en tot el relacionat amb internet i multimèdia, del realitzador audiovisual Manuel Huerga. En 2006 Martorell dirigeix el projecte web del llargmetratge “Salvador Puig Antich (estrenant a Cannes i Premi Ondas 2006) de Manuel Huerga produït per Mediapro i protagonitzat per Daniel Brühl i Leonor Watling.

Des de 2006 és membre actiu de l’Associació de Cineastes de les Illes Balears (ACIB), de la qual ha coordinat el seu website, convertint-lo en el primer espai web espanyol d’aquestes característiques en oferir online els curtmetratges de tots els seus membres.

També participa en el workshop amb Víctor Erice i Abbas Kiarostami per a l’exposició “Erice-Kiarostami” del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) amb el curtmetratge “La línia de l’arbre” (2006).

A començaments de 2007 estrena a Basel (Suïssa) el projecte musical-audiovisual “Urban Surround” en el festival internacional Les Muséiques.

El 2008 estrena el curtmetratge “Microfísica” a la secció oficial del Festival de Cinema de Gijón. El film ha obtingut Chicago Award Gold Plaque en Festival de Cinema de Chicago.

Actualment treballa en la posada en marxa de diversos projectes de televisió per internet.

Avui a les 17 hores podreu escoltar-lo al Centre de Sa Nostra a Palma.

Guillem Mateu ens parlà del Facebook, un lloc web de xarxes socials, basat en l’intercanvi de fotografies, i ara també de vídeos, entre usuaris registrats.

El web es va crear originalment per als estudiants universitaris dels Estats Units, inicialment per a Harvard. Actualment està obert a qualsevol persona que disposi d’adreça de correu electrònic. Els usuaris es poden organitzar per grups i unirse a xarxes concretes en relació a la seva situació acadèmica o zona geogràfica.

El nom de Facebook (llibre de cares) es refereix dels llibres amb fotografies que representen els membres d’un campus universitari nordamericà, que es donen als nous estudiants o personal. Facebook va ser llançat el 4 de febrer de 2004 i el febrer del 2007 va arribar a ser el web d’aquestes característiques amb més usuaris registrats de tot el món, superant la xifra de 30 milions, segons alexa.com. Després d’haver assolit l’èxit als Estats Units, actualment comença a entrar amb força a Europa.

Segons diversos reportatges publicats a la premsa noruega, Facebook està sent utilitzat pels departaments de recursos humans de les empreses per obtenir informació dels aspirants a llocs de treball.

El maig del 2008, i gràcies a la traducció feta pels propis usuaris, va aparèixer la versió del Facebook en llengua catalana.

Controvèrsies S’han donat casos de difusió d’informació classificada, com l’assassinat d’un adolescent a Toronto l’1 de Gener de 2008. La informació va ser penjada pels companys i es va crear un grup en memòria del jove abans que la família i policia enviessin la informació a la premsa. Països com Síria i Iran han bloquejat l’accés a facebook, eina que feien servir els ciutadans sirians per criticar el govern, cosa que esta penada per llei a Síria.

Dos estudiants del MIT van descarregarse amb un script el perfil de més de 70000 estudiants com un projecte de recerca sobre la privacitat, que va ser publicat el 14 de desembre de 2005.

Aquestes característiques, anomenada mineria de dades és fàcilment explotable per experts. L’evidència encara es va fer més gran quan el maig de 2008 el programa de tecnologia de la BBC CLICK demostrava que els detalls personals de facebook i dels nostres amics podien ser consultats sense gaire problemes.

Etiquetatge de fotografies. Encara que nosaltres no pengem fotografies al facebook podem ser etiquetats en les que pengen els nostres companys, cosa que pot ser poc convenient donades algunes situacions en que ens trobem.

Un problema històric del facebook és que els usuaris no poden esborrar el seu compte, només desactivarho i ferlo invisible als demés, però les dades personals queden a la base de dades dels servidors. A partir del 29 de febrer del 2008 els usuaris poden contactar amb els serveis de facebook i sol∙licitar l’esborramenta total del compte i les dades, la pregunta és si realment es fa.

Avui amb en Xisco Lladò parlarem de Usabilitat i la facilitat per navegar per els webs.

”La usabilitat es refereix a la capacitat d’un programari de ser comprès, après, usat i ser atractiu per a l’usuari, en condicions específiques d’ús”

La usabilitat indica la facilitat amb que la gent pot usar una eina, per aconseguir un objectiu concret. El terme també pot fer referència als mètodes per a mesurar la usabilitat i a l’estudi dels principis que doten a un objecte d’usabilitat.

La usabilitat, tradicionalment lligada al disseny de pannells de control o interfícies per part dels enginyers, s’ha popularitzat amb l’arribada de gran quantitat de dispositius electrònics (mòbils, caixers automàtics, ordinadors, automòbils, …) i l’ús de la informàtica (sistemes operatius, programari, pàgines web, … ). Per a fer-los intuïtius i fàcils d’utilitzar, poden requerir disciplines tant diverses com enginyeria, psicologia, disseny i comunicació visual, informàtica, etnografia, estudis de mercat, etc…

La navegabilitat o navegabilitat web és la facilitat amb què un usuari pot desplaçar-se per totes les pàgines que componen un lloc web. Per aconseguir aquest objectiu, un lloc web ha de proporcionar un conjunt de recursos i estratègies de navegació dissenyats per aconseguir un resultat òptim en la localització de la informació i en l’orientació per a l’usuari.

Les interfícies de navegació han d’ajudar els usuaris a respondre a tres preguntes fonamentals relacionades amb la navegació:

* On sóc?
* On he estat?
* On puc anar?

Tindrem de convidat a Claudio Pérez-Olea Meyer-Dohner del Ministeri d’Administracions Públiques per parlar de la web 060.es.

www.060.es reuneix els serveis d’accés electrònic de les diferents administracions: central, autonòmica i local. Fa dos anys, www.060.es oferia als ciutadans tràmits i informació de 50 serveis, fa un any ja eren 360 i avui els serveis disponibles són gairebé 1.000, en diferent grau d’adaptació: alguns tràmits poden realitzar-se totalment per via electrònica, en altres casos es pot arribar fins a la descàrrega d’impresos i n’hi ha altres dels quals, de moment, només pot consultar-se informació. Entre els primers s’inclou inscriure’s en una oposició, sol·licitar l’ajuda de 2.500 euros per maternitat o la destinada als joves per a lloguer d’habitatge, pagar impostos o demanar un certificat de matrimoni o de naixement. Entre els segons, sol·licitar beques o renovar permisos d’estrangeria.

La pàgina web 060.es, amb més de 280.000 visitants únics al mes, reuneix en un mateix portal els serveis d’accés electrònic que les diferents administracions posen a disposició dels ciutadans. Dels 966 serveis disponibles avui per als ciutadans en www.060.es, 470 pertanyen a l’Administració General de l’Estat (AGE), 340 a les comunitats autònomes i 156 a les entitats locals. Abans de l’1 de gener de 2010, d’acord amb la Llei 11/2007, d’Accés Electrònic dels Ciutadans als Serveis Públics, tots els serveis estaran disponibles per via electrònica.

La pàgina 060.es està integrada a la Xarxa 060, que es va posar en marxa el maig de 2006 i que, a més de la pàgina web, està integrada per un telèfon d’atenció administrativa als ciutadans, el 060, que rep una mitjana de 165.000 trucades mensuals, i per la xarxa presencial, que ja compta amb oficines en 1.568 ajuntaments, a les quals s’uniran les oficines de les delegacions del Govern, que es transformaran també en oficines 060.

El contingut del programa d’avui ens l’ha suggerit un oient, en Biel Suau de Sóller, i, com que ens ha agradat la idea,i Magdalena Ramon ha decidit parlar de webs relacionats que ofereixen recursos per a un “Nadal virtual”.

A veure, què podem fer amb Internet relacionat amb les festes de Nadal?

Idò moltes de coses, podem escriure la carta dels Reis, ja que a la xarxa hi podem trobar molts de models de cartes en català; també podem enviar postals de felicitació electròniques de tot tipus, amb text, amb música, amb animació, felicitacions en què hi pots posar fotos dels teus amics, familiars… en català i en qualsevol llengua (aquí parlarem sobretot de webs en català); podem cercar receptes de menjars típics de Nadal; podem trobar contes d’arreu del món relacionats amb el temps de Nadal; jocs especialment per a infants; betlems; nadales; (per exemple, hi ha jocs que et permeten fer el teu propi betlem virtual); nadales; caganers que pots enviar per correu electrònic; terminologia de Nadal en català…

És molt complicat triar quines poden ser les webs que ens poden ser més útils, ja que si fas una ‘googlejada’ apareixen tantes webs que no saps moltes vegades ni quines triar ni quines són les més actualitzades… Però farem el que podrem.

Nosaltres n’hem seleccionat un parell, però n’hi ha molts més i en moltes de llengües.

Concurs de redacció de carta dels Reis en català

La Direcció General de Política Lingüística ofereix la possibilitat als alumnes del darrer curs d’Educació Infantil i del primer cicle de Primària de participar en la redacció en català de la Carta als Reis d’Orient. Tots els alumnes que hi participin rebran un regal, i els guanyadors, a més, tendran un regal addicional.

Es poden consultar als instruccions per als mestres i el model de carta a la web de la DGPL.

Cal apressar perquè el termini per inscriure-s’hi acab el dia 7.

Consorci per a la Normalització Lingüística

Des d’aquesta web podem enviar postals de Nadal virtuals, podem escriure la carta als Reis d’Orient, podem llegir contes de Nadal, escoltar nadalenques, conèixer dites populars d’aquestes festes, entre d’altres activitats virtuals.

La panera virtual

I com que a mi no em regalen cap panera, m’he de conformar amb una de virtual, però què hi farem, val més això que res.

Teòricament, podem omplir una panera amb els productes virtuals que seleccionem, però no funciona amb tots els navegadors (o jo no n’he sabut).

Nadal

A més de trobar-hi també un altre model de carta als Reis, és interessant, sobretot pels enllaços de l’apartat de: CONTES, POEMES I CANÇONS (multimèdia) i per l’apartat: NADAL A MOLTS LLOCS I EN MOLTS IDIOMES.

Nosaltres.cat, el cercador de Vilaweb

Apartat: Cultura i llengua: Cultura popular i tradicions: Tradicions nadalenques

Hi trobarem informació sobre: caganers, cant de la Sibil·la (la història, i també la podem escoltar), nadales (enllaços amb pàgines amb cançons de Nadal), pastorets, postals, gifts animats (més de 2.000)…

Webs en què podem consultar terminologia de Nadal:

Centre de Terminologia TERMCAT

Dos apartats:
Cercaterm, com sempre.
L’actualitat, terme a terme (en aquest apartat, de manera contextualitzada: en forma de Carta als Reis, menjars de Nadal, ornaments de Nadal…).

ésAdir

Web de la Corporació Catalana de Radio i Televisió de Catalunya

Hi podem trobar un Vocabulari de les festes de Nadal. Per exemple, hi podem consultar el vocabulari de la loteria (la Grossa i no *el Gordo; loteria/sorteig de Reis i no *lotería del Niño…); els dies destacats (Nadal, Sant Esteve, nit de Nadal, nit de Cap d’Any, nit de Reis…); personatges, com els Reis (Melcior, Gaspar i Baltasar), els noms en català dels rens del Pare Noel (Llamp, Cometa, Ballarí, Elegant, Tro, Presumida…); felicitacions, dites populars, etc.

I LES IBEWETES:

Meyers: en obert
http://lexikon.meyers.de/lexikon/Startseite

L’editorial alemanya Meyers ha obert l’enciclopèdia Meyers Lexikon Online. També permet que els usuaris puguin participar en la creació dels continguts, això sí, aprovats per un equip de redacció de Meyers abans de ser publicats.

Wordia: nou diccionari visual anglès en línia

Combina definicions de paraules en text i vídeo. Els vídeos els produeixen professionals i afeccionats, amb la participació de celebritats. Disposa d’un canal YouTube amb les definicions gravades en vídeo.

La Vanguardia i Sport, en català a Internet

Els promotors demanen que hi entrem sovint, per garantir-ne el manteniment en un futur.

3 a la carta

Televisió de Catalunya obre 3 a la carta per accedir gratuïtament a tots els continguts del seu arxiu. Ara podem accedir, a més d’altres serveis, íntegrament a tots els programes de Polònia, Ventdelplà, Porca Misèria, tots els telenotícies…

Benjamí Villoslada ens parlarà dels PC’s reciclats o la compar de PC’s usats per el fet de portar XP, ja que pel que sembla la venda d’ordinadors usats s’ha disparat en els últims mesos, i algunes consultores com Gartner o IDC atribueixen el fenomen a què molts usuaris i fins i tot empreses busquen aconseguir llicències legals de Windows XP que Microsoft ha deixat de comercialitzar llevat de per a ordinadors netbook. Les exigències maquinari de Vista són una de les raons que Windows XP estigui vivint una segona joventut.

La venda d’ordinadors usats està en ple apogeu segons les consultores Gartner i IDC. Es calcula que uns 197 milions de PCs va ser retirats de circulació el 2007 en part per no complir les altes especificacions tècniques de Windows Vista. El 44 per cent d’aquests ordinadors, segons Gartner, han estat destinats al mercat de segona mà i la demanda d’aquest tipus d’equips també ha augmentat.

D’altra banda, un estudi d’IDC recull que molts empresaris i usuaris prefereixen utilitzar ordinadors amb Windows XP per problemes de compatibilitat amb programari antic, com per exemple aplicacions de comptabilitat o nòmines. El cost, sens dubte, és un altre factor important. Per adoptar Vista les empreses han d’invertir molts diners a adquirir equips amb prestacions més altes pel que prefereixen replegar a XP.

D’altra banda els usuaris, que adquireixen ordinadors de prestacions una mica justes per a Vista, prefereixen adquirir llicències de XP amb ordinadors de segona mà a comprar el PC amb llicència de Vista i sol·licitar el “downgrade”. Es tracta d’un procés costós i que no troba facilitats per part dels fabricants.

El proper 4 de desembre se celebrarà a Madrid, la III Conferència Anual pymERA dedicada a “L’accés a la cooperació internacional mitjançant els Programes de suport a la R+D+i empresarial”. La Fundació IBIT, com membre de la xarxa, participa activament en l’organitzaió d’aquest esdeveniment dirigit a pimes, avui parlarem amb Miguel Angel Chacón, coordinador del departament de networking de la Fundació IBIT.

L’esdeveniment, contarà amb intervencions d’importants representants d’organitzacions d’àmbit nacional i europeu, com el CDTI (Centre per al Desenvolupament Tecnològic Industrial) i Enterprise Europe Network – Animation Unit. A més, també assistiran a l’esdeveniment els responsables de diferents programes de finançament com EUREKA, i VII Programa Marco.

Aquesta xarxa, formada per entitats de totes les Comunitats Autònomes, i depenent del Ministeri de Ciència i Tecnologia, té com objectius:

Fomentar la participació de les Petites i Mitjanes Empreses (PIME) en projectes dels Programes Marco, en qualsevol de les seves modalitats.
Informar i assessorar a les PIME sobre les oportunitats, les característiques i els requisits dels projectes dels Programes Marco.
Incentivar la col·laboració entre les PIME, Universitats i Centres d’Innovació i Tecnologia en els Projectes Europeus.
A través de la III Conferència Anual Pymera dedicada a “L’accés a la cooperació internacional mitjançant els Programes de suport a la I+D+i empresarial”, aquesta xarxa, representada a les Balears per la Fundació IBIT, ofereix assessorament gratuït a totes aquestes empreses que vulguin beneficiar-se de les ajudes al desenvolupament i la innovació, i especialment dels Programes Marco. AGENDA

Guillem Mateu ens parlarà de les xarxes d’igual a igual (peer to peer o P2P en anglès),que defineixen un sistema de comunicació que no té clients ni servidors fixos, sinó una sèrie de nodes que es comporten alhora com clients i com servidors dels altres nodes de la xarxa, en el qual les dades o les metadades es transfereixen a través d’una xarxa dinàmica. Aquest model contrasta amb el model client­/servidor. Qualsevol node pot iniciar o completar una transacció compatible. Converteixen doncs els PCs en uns elements actius que permeten als usuaris intercanviar informació i agrupar capacitat de processament. Fent-ho a més al marge de la World Wide Web. Els nodes poden diferir en configuració local, velocitat de procés, ample de banda i capacitat d’emmagatzematge.

Història

Les primeres xarxes P2P en sorgir van ser les híbrides o centralitzades, que utilitzen servidors per a l’obtenció de metadades (informació que indexa les dades o els recursos interns a la xarxa). Les principals funcions que s’implementaven en el servidor centralitzat d’una xarxa de compartició de fitxers eren totes les necessàries per posar en contacte el node buscador i el posseïdor. Per tant, el servidor contemplava la identificació dels nodes, la recerca dels diversos nodes que ofereixen el fitxer desitjat, la ponderació d’aquestes resolucions i definitivament l’entrega de les opcions detectades. Finalment, l’esquema P2P sols es manté en l’últim procés, el de transferència de fitxers.

Tot i així, els sistemes centralitzats van assolir un èxit massiu a finals de l’any 1999 gràcies a Napster. Aquest va ser el primer sistema de distribució d’arxius que permetia als seus usuaris compartir les seves col∙leccions de fitxers “mp3” fàcilment.

Aquest fet portà Napster als jutjats, ja que diferents discogràfiques veien perillar el seu negoci. Tot això va comportar un increment de la popularitat de la xarxa fins assolir un màxim de 13’6 milions d’usuaris als inicis del 2001.

Aproximadament al cap d’un any del naixement de Napster, es va presentar la xarxa eDonkey2000 (ed2k) que superava en molts aspectes la seva predecessora. El fet de ser concebuda com a xarxa de compartició de qualsevol tipus d’arxius sense limitar­se a fitxers mp3, va fer que naixés amb característiques més evolucionades com el suport a la descàrrega simultània de diferents porcions d’un sol arxiu provinents de diversos clients.

D’aquesta manera s’explotava l’ample de banda de tots els clients sense limitar­se a un sol peer. Altres millores provenien de la utilització de funcions hash per identificar arxius o de la recerca interna entre servidors, per localitzar fitxers en clients llunyans. Al cap de 5 anys del naixement d’aquesta xarxa i per causes similars a la fi de Napster, l’empresa que distribuïa el client eDonkey va arribar a un acord amb RIAA. Aquest acord va suposar la fi d’aquest client i de l’empresa. Tot i així, la xarxa que s’havia desenvolupat havia crescut de forma impressionant i va continuar operativa a través de clients creats en iniciatives personals com el famós eMule o projectes open source com aMule.

Controvèrsia legal

Gran part dels arxius compartits en aquestes xarxes són fitxers de música i vídeo, i representen una gran amenaça als models empresarials ja establerts, sobretot per empreses discogràfiques i distribuïdores. Hi ha molts interessos en joc i és per això que a les xarxes P2P els espera un camí ple de problemes legals, tècnics i econòmics, tot i que ja compten amb un aspecte fonamental: els milions d’usuaris.

Per evitar ser perseguits per la llei, alguns programes com Aimster (combina missatgeria i intercanvi de fitxers) o IMesh (d’origen israelí), es recolzen en un curiós precepte: el dels límits sobre la copia privada i el fair use. Permetent només l’intercanvi de fitxers entre els buddies (amics) d’un usuari, se situen en aquell límit borrós en el que la llei no està molt clara.

Aimster, a més a més, presenta una paradoxa aparentment irresoluble. Tot el que passa al seu voltant està xifrat. Les discogràfiques no poden saber si els usuaris intercanvien fitxers de música o simplement fotos de l’últim viatge. Provar de saver­ho suposaria trencar el xifrat, violant la Digital Millenium Copyright Act, la mateixa llei que va fer que Napster tanqués.

Altres programes, com Freenet o Gnutella, permeten l’intercanvi entre un número il∙limitat d’usuaris, però pel fet de no necessitar d’un servidor central són molt difícils de controlar.

S’ha de tenir en compte que també s’intercanvia gran quantitat d’informació que no està subjecta a drets d’autor, com per exemple distribucions Linux sota la llicència GLP, i que existeixen aplicacions específiques de xarxes P2P directament orientades a aquest tipus de material, com Skype (videoconferència) o Hello, de Picasa (àlbums de fotos personals).

Hi ha més d’un centenar de companyies que treballen actualment en el desenvolupament d’aplicacions que, de moment, no estan subjectes a tanta controvèrsia. Per exemple:

•L’empresa NextPage treballa per desenvolupar eines amb les que col∙lectius que fan ús del treball en grup, com els auditors, puguin disposar de documents i fulles de càlcul constantment actualitzades.

•El node de subhastes eBay ha firmat un acord amb Billpoint per elaborar un programa de pagament per targeta de crèdit entre navegants.

•A aquestes se li sumen altres com Thinkstream, OpenCola i moltes més.

El FICOD és un lloc de trobada per als professionals de la televisió, la publicitat, el cinema, la música, els videojocs, les publicacions digitals, la formació en línia, els continguts generats pels usuaris (UGC), el periodisme digital, la publicitat interactiva…

S’ha celebrat els dies 25, 26 i 27 de novembre a Mdarid, avui tindrem de convidat a Marcos Morales, en Dixel de “Pixel y Dixel“, que han participat en aquest Foro amb el tema; “Cuando la televisión quiere internet”, ja que ells son els autors de sites tan populars com el de Muchachada Nui.

Més de 9.000 congressistes van participar al llarg de tres dies en el II Fòrum Internacional de Continguts Digitals 2008 (FICOD), que va tenir lloc al Palau de Congressos Juan Carlos I de Madrid des del 25 fins al 27 de novembre. A més, la II Conferència Internacional de la Propietat Intel·lectual en l’Entorn Digital, celebrada en el marc d’aquest fòrum els dies 25 i 26 de novembre, va registrar la participació de més de 1.000 congressistes nacionals i internacionals.

La pàgina web www.ficod2008.es va registrar més de 100.000 visites i la web la Conferència de la Propietat Intel·lectual prop de 10.000. En total, més de 4 milions de pàgines sobre FICOD s’han visualitzat, a les que cal sumar les més de 20.000 pàgines sobre la Conferència de la Propietat Intel·lectual.

BALANÇ

En total, FICOD va acollir set sessions plenàries, 22 taules rodones i 48 tallers, a més de diferents activitats complementàries com|com a encontres|trobades d’emprenedors, tallers virtuals, projeccions cinematogràfiques, representacions teatrals.

Aquest esdeveniment “ha contribuït decisivament a vertebrar la indústria de continguts digitals i a articular aquest mercat des d’una perspectiva internacional, especialment en l’àmbit d’influència de l’espanyol.”

L’”enorme expectació” i els temes tractats en FICOD van confirmar necessitat d’aquest tipus de fòrums orientats entorn dels continguts digitals. “Entre tots estem creant una indústria orientada a la nova societat digital que ofereix enormes possibilitats tant per als creadors com per a les empreses que operen en ella”, va destacar l’organització.

Acabarem la setmana parlant amb Xisco Lladò de DRM, la Gestió de Drets Digitals (abreujat en anglès DRM, de Digital Rights Management), un terme genèric que es refereix a les tecnologies de control d’accés usada per editorials i amos de drets d’autor per limitar l’ús de mitjans o dispositius digitals. També es pot referir a les restriccions associades a instàncies específiques d’obres digitals o dispositius. Els DRM es traslapan amb la protecció de còpia de programari fins a cert punt, encara que, el terme DRM és generalment aplicat a mitjans creatius (música, pel·lícules, etc.) mentre que el terme “protecció de còpia” tendeix a referir-se als mecanismes de protecció de còpia en programari computacional.

La Gestió de drets digitals ha estat i està sent usada per companyies proveïdores de continguts com Sony, Apple Inc., Microsoft i la BBC.

L’ús de DRM és polèmic. Els que advoquen pel seu ús, argumenten que és necessari per als posseïdors de drets d’autor per prevenir la duplicació sense autorització de les seves obres i així assegurar fluxos continus de ingresos. Opositors, com la Free Software Foundation, mantenen que l’ús de la paraula “drets” és enganyós i suggereixen que d’una vegada s’usi el terme gestió de restriccions digitals (digital restrictions management). La seva posició és essencialment que els posseïdors de drets d’autor intenten restringir l’ús de material amb copyright en formes no cobertes per les lleis existentes. i han iniciat la campanya “35 dies contra el DRM“. La Electronic Frontier Foundation, i altres opositors, consideren també que els DRM són pràctics anticompetitivas.

A la pràctica, tots els sistemes de DRM usats àmpliament han estat derrotats o eludit quan han estat desplegats a suficients consumidores. El restringir la còpia de material audiovisual és especialment difícil a causa de l’existència del forat analògic, i fins i tot se suggereix que un DRM eficaç és lògicament impossible per aquesta raó.

TVE torna a apostar per Internet per seleccionar el representant espanyol a Eurovisió, tal com demostra que va registrar a través de la xarxa social Myspace un total de cent candidats per representar Espanya en el festival d’Eurovisió, tan sols 48 hores després que aquesta cadena pública obrís el termini per participar en aquest concurs. Parlarem amb la Directora de Continguts d’Entreteniment de RTVE, Olalla Cernuda.

D’aquesta manera, aquesta xifra suposa que cada mitja hora un nou candidat crea un perfil i grava un vídeo a Myspace, amb l’objectiu de viatjar a Moscou –la seu d’aquest concurs musical– el pròxim 16 de maig.

La presentació de candidatures finalitzarà el pròxim 17 de desembre, mentre que l’anunci del llistat de candidats es farà públic el divendres 19 de desembre, dia en què començaran les votacions a http://www.rtve.es/.

Els usuaris tindran un mes per votar i poc després s’anunciarà el llistat definitiu d’aspirants: un total de 50, format pels cinc artistes o grups més votats de cada una de les deu categories.

Tots ells participaran en uns programes especials que Televisió Espanyola emetrà durant el mes de febrer. D’ells sortiran els deu finalistes que es batran en un últim programa especial en el qual es decidirà, finalment, qui obtindrà el bitllet per viatjar a Moscou.

Els aspirants a representar Televisió Espanyola han de tenir la nacionalitat espanyola o acreditar la residència a Espanya des de fa almenys dos anys; tenir una cançó original i inèdita fins a octubre de 2008 i tenir els drets de propietat intel·lectual i industrial de la cançó; així com tenir complits els 16 anys.

Quant als temes, tindran una durada màxima de tres minuts i la seva lletra (en qualsevol llengua) no podrà ser conflictiva, irrespectuosa ni contenir missatges ideològics.